El Centre d’Interpretació del Carboneig a la Vall del Cérvol
L’any 2015 vam participar en un projecte que ens va marcar especialment. Des de Vallibona se’ns va sol.licitar el desenvolupament d’un projecte expositiu que pretenia fer un homenatge als carboners i carboneres del poble. A més de per la importància que va tindre aquest ofici ací al llarg dels últims segles, era una manera de reconéixer el passat i el patrimoni etnològic de tots els vallibonencs ja que, d’una manera o d’una altra, tots i totes van formar part d'aquest ofici, per ser el context del poble i l’època el que va determinar el seu desenvolupament.
Així, el nostre treball va començar amb un necessari recull de memòria oral, una feina que va suposar l'oportunitat de conéixer personalment a totes les persones majors de Vallibona vinculades a qualsevol aspecte de la producció de carbó vegetal i parlar amb elles observant fotografies, mostrant eines o construint una petita maqueta d’una carbonera per tal d’entendre el seu funcionament. Amb aquest procés, vam poder portar a terme un complet estudi que es va veure reflectit en el plantejament d’una proposta expositiva i la producció dels panells explicatius del que ha sigut finalment el Centre d’Interpretació del Carboneig a la Vall del Cérvol.
Per a la seua inauguració vam col.laborar en l'organització de la "Primera festa del Carbó", una jornada de germanor en la qual es va construir una petita carbonera a tamany real a les afores del poble i es va realitzar tot el procés fins a l'obtenció del carbó vegetal, una experiència única per a totes aquelles persones que no ho haviem pogut veure mai.
En aquest temps que ha passat des de l'obertura del Centre, hem vist com ens han deixat algunes de les persones que ens van donar testimoni, com Josefa o Alejandro. Amb ells i elles, es perd part de la nostra història, un passat que, encara que no aparega als llibres, forma part de la identitat dels nostres pobles.
No obstant això, amb aquest xicotet espai expositiu vallibonenc podrem seguir escoltant-los i endinsar-nos al mode de vida d’un poble que va desenvolupar un ofici actualment desaparegut.
Gràcies a l’Ajuntament de Vallibona s’han preservat aquestes petites i grans històries de vida, i nosaltres estem molt agraïdes d’haver-hi pogut contribuir.