La llarga hivernació de l'Onso

28 març 2021

La llarga invernació de l'Onso

Fa més d’un any que el món s’ha parat. Un fre que ens va vindre de colp i que a poc a poc va anar amollant-se per a permetre’ns tornar a viure una normalitat prou anormal, en la qual hi ha mancances de molts tipus, entre elles l’absència de festivitats i celebracions. 

Els Ports és una terra de celebracions, aquelles que marquen de manera clara i cíclica el pas de les estacions quan va avançant l’any, que ens desperten sentiments d’alegria quan s’arrimen, d’eufòria quan esdevenen i de nostàlgia quan passen. 

Si pensem en el sentit de la festa des d’un punt de vista antropològic, podem veure-la com un fet que es caracteritza per l’espontaneïtat, una efusió de sentiments fóra del convencionalisme habitual en el qual “conviuen la germandat, la solidaritat, l’amistat, la teatralitat i el caos” (H. Bouché). Un fet, des d’antic, necessari per a mantenir l’equilibri en la societat, una societat que en el passat estava composta per persones encaixades en classes socials majoritàriament pobres que necessitaven algunes celebracions per evadir-se i poder suportar millor la seua dura vida. 

Actualment mantenim les festes amb un sentiment d’identitat col·lectiva, unes celebracions on ens veiem reflectits com a poble, i les gaudim amb una efusivitat que ens ajuda a sentir el batec de la nostra petita societat. 

Hem passat un any sense festes, sense celebrar col·lectivament res, sense poder abraçar-nos o riure fins a les tantes amb un cubata a la mà i ballant com si fóra la fi del món. I tenim moltes ganes. Ganes de tornar a retrobar-nos, ganes de ballar al so d’una xaranga a les festes patronals, de veure la processó amb les danses al so de la dolçaina i el tabal, de veure alçar-se el maio de la barraca de Sant Antoni amb un silenci que talla la respiració, ganes de cridar a ple pulmó “Onso, Onso!!!” un dissabte en entrar la primavera quan es fa de nit entre el nerviosisme de xiquets i grans...

Ahir haguera sigut aquesta nit, la nit que l’Onso apareix a la plaça de la Mata per recordar-nos que les tradicions tenen un misteri deliciós que fa que no puguem fer una altra cosa que estimar la nostra terra. L’arribada de la primavera a la Mata se celebra amb la representació de la caça d’aquest ós, una persona vestida amb pells d’animal, un ós que ix de la hivernació per a ser caçat i baixat al poble. Una celebració els inicis de la qual es perden arrere en el temps i que a la comarca només es porta a terme a aquest poble.

Enguany, com l’any passat, aquest peculiar personatge no ha aparegut i així com l’Onso a la Mata, la resta de tradicions dels pobles de la comarca seguiran hivernant un temps més per a despertar amb més força en un futur pròxim i per a recordar-nos la importància de la seua pervivència i l’especial sentit i significat que tenen per a tots nosaltres.